Saps què és l’edatisme? Descobreix com identificar-lo i com actuar amb l’objectiu de crear una societat on totes les edats hi puguin viure lliurement i conviure des del respecte, ajuda mútua i cooperació.

Què vol dir edatisme ?

L’edat és una de les primeres coses que observem de les altres persones. No obstant això, l’edat s’utilitza sovint per categoritzar i dividir els individus d’una manera que pot conduir al patiment, discriminació i injustícia, i erosionar la solidaritat entre generacions. Això és l’edatisme : els estereotips (com pensem), els prejudicis (com ens sentim) i la discriminació (com actuem) cap als altres o cap a nosaltres mateixos en funció de l’edat. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aquesta discriminació és la tercera causa de desigualtat al món, després del racisme i el masclisme.

El terme edatisme (de l’anglès ageism) o vellisme va ser usilitzat per primera vegada el 1968 pel metge, gerontòleg, psiquiatra, autor nord-americà i primer director de l’Institut Nacional d’Envelliment, Robert Butler, per referir-se a la discriminació envers les persones grans, inspirant-se en la terminologia que es fa servir per referir-se a d’altres discriminacions com la sexista o la racista.

Quin impacte té l’edatisme?

L’edatisme és generalitzat, afecta persones de totes les edats des de la infància, i té conseqüències greus i de gran abast per a la salut, l’autoestima i el benestar de les persones. L’edatisme es filtra a moltes institucions i sectors de la societat, inclosos els que ofereixen atenció sanitària i social, com també als llocs de treball, als mitjans de comunicació i a l’ordenament jurídic. El plantejament sobre qüestions sanitàries, basat únicament en l’edat, és bastant usual. En una revisió sistemàtica del 2020 es va concloure que en el 85% dels casos dels 149 estudis revisats, l’edat decidia qui rebia determinats procediments o tractaments mèdics.

Segons un nou informe de les Nacions Unides sobre l’edatisme, a escala mundial, una de cada dues persones al món té actituds edatistes i actua negativament contra la gent gran. A Europa, els més joves, en comparació amb altres grups d’edat, associen la gent gran a determinades característiques majoritàriament negatives.

L’edatisme té un impacte de gran abast en tots els aspectes de la nostra salut i benestar quan som grans:

• • • S’associa a la mort prematura.
    • Empitjora la salut física, afectant, entre d’altres, la nostra capacitat de recuperació de la discapacitat i la nostra salut sexual.
    • Augmenta les conductes de risc per a la salut (per exemple, seguir una alimentació poc saludable, fumar..).
    • S’associa a una pitjor salut mental, inclosa l’aparició de la depressió i l’augment dels símptomes depressius al llarg del temps.
    • Provoca una menor qualitat de vida i contribueix a l’aïllament social i la solitud.

L’edatisme també suposa un gran impacte econòmic sobre els individus i la societat, i agreuja altres formes de discriminació. Es requereix més investigació per entendre millor tant l’impacte que té l’edatisme en les primeres etapes de la vida, com de manera acumulada al llarg de la vida.

Com combatre l’edatisme?

Malgrat el seu llarg abast i el seu impacte negatiu a la societat i les persones, l’edatisme segueix sent en gran part invisible. Tanmateix, es pot combatre: s’ha demostrat que les polítiques i lleis contra l’edatisme, les activitats educatives en què es millora l’empatia i es combaten idees errònies, i les activitats intergeneracionals per reduir prejudicis ajuden a reduir el problema de l’edatisme.

Les Nacions Unides encoratgen tots els països i parts interessades a utilitzar estratègies basades en aquestes actuacions, a millorar la recopilació de dades, a la investigació i a treballar conjuntament per crear un moviment que canviï la forma com pensem, sentim i actuem en relació a les qüestions de l’edat i l’envelliment, i així poder avançar en el Deceni de l’Envelliment Saludable d’aquesta organització internacional.