Què puc menjar si tinc una malaltia renal?
La situació de cada persona és diferent. N’hi ha que tenen greus problemes amb un alt nivell de potassi o fòsfor, i que per tant requeriran una dieta estricta, mentre que d’altres tindran menys restriccions. En última instància, les necessitats nutricionals de cada persona vindran marcades pel seu dietista renal i/o metge.
Les proteïnes ajuden a curar les ferides, mantenir la força, combatre les infeccions i preservar una bona salut general. Però si la funció renal està deteriorada, descompondre les proteïnes en energia es fa més difícil, especialment per a aquells amb ERC en estadi 3 o 4 que no estan en diàlisi. Es recomana a aquestes persones que limitin la ingesta de proteïnes per evitar danyar encara més els seus ronyons, mentre que les que estan en diàlisi se’ls recomana que mengin més aliments rics en proteïnes, com ara carn de vedella, porc, pollastre, gall dindi, peix i ous, degut a la pèrdua de proteïnes que es produeix durant la diàlisi.
El potassi és necessari per a la funció neurològica, el cor i altres músculs. Els nivells de potassi a la sang poden augmentar quan els ronyons no funcionen correctament, provocant debilitat muscular i nerviosa o palpitacions del cor. És per això que es demana a les persones amb ERC que limitin la ingesta de potassi i evitin els productes rics en potassi, com ara els que inclouen tomàquet, taronges, sucs de taronja, espinacs cuits, fruita seca, patates i moniatos.
El fòsfor és un mineral essencial per a la construcció d’ossos forts, però els nivells alts poden causar danys al cos i provocar l’enduriment dels vasos sanguinis i els òrgans, debilitament dels ossos, mala cicatrització de ferides i dolor crònic. Atès que la ERC dificulta que els ronyons eliminin el fòsfor, es recomana controlar la quantitat de fòsfor que es consumeix. Els productes làctics, les carns processades, les mongetes seques, les llenties i el segó són rics en fòsfor.
