Una dieta adequada pot prevenir diverses malalties.

Una alimentació incorrecta pot provocar des d’acumulació de greixos, cansament, esgotament, fins a malestars i malalties. Però si ja en patim alguna de malaltia, que es veu beneficiada per un determinat tipus de dieta, el fet de no seguir-la pot comportar conseqüències greus.

La dietètica, branca de la medicina que estudia tot allò relacionat amb la nutrició humana, permet analitzar els hàbits alimentaris de les persones, identificar els nutrients que necessiten i elaborar dietes personalitzades.

La dietoteràpia, que també rep el nom de dietes terapèutiques, utilitza aquesta relació pel tractament de determinades malalties, tant sigui per curar-les com per compensar-les, i mentre que de vegades s’utilitza com a tractament únic, d’altres es combina amb mesures terapèutiques.

Les dietes terapèutiques inclouen des del disseny fins al seguiment d’un règim alimentari adaptat a les persones, a les quals se’ls ha diagnosticat alguna malaltia, sigui per millorar total o parcialment el seu estat de salut.

Tipus de dietes en funció dels nutrients 

Dieta amb control d’energia

Les dietes  amb control d’energia son adequades per a la :

• • • Reducció de pes
    • Augment de pes
    • Normalització de la glucèmia: a la diabetis tipus 2 amb obesitat
    • Insulinoteràpia :  dieta molt estable en energia

Dieta amb control de glúcids

Les dietes amb control de glúcids son recomanats per a la:

• • • Diabetis (excepte la diabetis insípida).
    • Intolerància a la glucosa.
    • Hipoglucèmies.
    • Obesitat.
    • Hipertrigliceridèmia.
    • Intoleràncies i malabsorcions.

Dieta rica en proteïnes i energia

L’objectiu de les dietes riques en proteïnes i energia és prevenir o corregir la malnutrició proteicoenergètica que es relaciona amb una mortalitat i morbiditat elevades.

Les dietes riques en proteïnes i energia son indicades per a la:

• • • Malnutrició proteicoenergètica.
    • Politraumatismes.
    • Problemes relacionats amb la cirurgia.
    • Cremats: per la pell es perd gran quantitat de proteïnes; també necessiten gran quantitat d’energia.
    • Estats febrils i malalties infeccioses, ja que hi ha hipercatabolisme.
    • Hipertiroïdisme, que produeix hipercatabolisme.
    • Algun càncer: tumors cerebrals…
    • Síndrome de malabsorció.
    • Qualsevol situació en què convingui donar una suplementació.

Dieta pobra en proteïnes

La dieta pobra en proteïnes és una dieta en què l’aportació proteica es limita a menys de 50 g/dia (per a uns 60 Kg de pes corporal). És important procurar que el 75% de les proteïnes sigui de gran valor biològic, encara que a la pràctica, serà al voltant d’un 60%, perquè caldria retirar les proteïnes dels aliments vegetals. S’haurà de subministrar prou quantitat d’energia per minimitzar el catabolisme proteic. Cal tenir en compte que aquesta dieta és insuficient en calci, ferro i vitamines del grup B.

La dieta pobra en proteïnes es recomana per a la:

• • • Encefalopatia hepàtica: per exemple cirrosi hepàtica (requereixen 5 – 10 g de proteïnes/dia encara que se’ls anirà augmentant aquestes quantitats).
    • Pre-encefalopatia hepàtica: si se sospita.
    • Insuficiència renal progressiva, però no quan hi ha càlculs renals. Aquesta dieta només es fa servir abans de la diàlisi.
    • Malaltia de Parkinson refractària al tractament medicamentós: quan la via de metabolització de les proteïnes coincideix amb la del medicament, es portarà una dieta pobra en proteïnes durant el dia.

Dieta hipolipídica

Les dietes hipolipídiques són dietes en què totes les formes de lípids de cadena llarga estan restringides. La restricció pot arribar fins a 10 g/dia. La prescripció més habitual és de 45 g d’àcids grassos de cadena llarga al dia.

Les dietes hipolipídiques es recomanen per a la :

• • • Malabsorció dels lípids: insuficiència pancreàtica, resecció ileal, enteritis ràdica…
    • Problemes de transport de lípids per la via limfàtica: limfoma, limfangiectàsia intestinal…
    • Defecte de depuració de quilomicrons (dislipèmia tipus I o tipus V).
    • Pancreatitis.
    • Malaltia de Refsum (malaltia neurològica).
    • Altres intoleràncies als greixos: colecistitis, reflux…

Dietes hiposòdiques

Hi ha un gran volum de malalts que necessiten dietes hiposòdiques que son força difícils de seguir en segons quines cultures. 

A l’alimentació normal s’aporten entre 10 i 15 g de sal al dia que corresponen a 3900 – 5900 mg de sodi al dia (l’equivalència és de 390 mg de sodi per cada gram de sal).

El sodi alimentari prové de dues fonts:

1. 1. 1. Sal d’addició (NaCl).
      2. Sodi (Na) de constitució.

No hi ha, per tant, una dieta asòdica. 

La dieta hiposòdica està indicada per a :

• • • Cardiopaties.
    • Insuficiència cardíaca.
    • Infart de miocardi (fase aguda).
    • Angina de pit.
    • Afeccions renals.
    • Glomerulonefritis edematògena.
    • Síndrome nefròtica.
    • Insuficiència renal crònica (IRC). No en nefropatia intersticial.
    • Insuficiència renal aguda. Durant la fase oligúrica.
    • Hemodiàlisi. Requerirà una restricció més lleu.
    • Trasplantaments, si hi ha corticoteràpia.
    • Afeccions hepàtiques. Ascitis (retenció de líquids a la zona abdominal) i edemes.
    • Corticoteràpia perllongada.
    • Cirurgia cardíaca (postoperatori).
    • Hipertensió arterial.

Dieta rica en potassi

Les dietes riques en potassi s’aconsellen per a :

• • • Persones amb hipopotassèmia o amb risc de patir-la (per exemple a l’anorèxia) a causa de:
      • • Una dieta molt pobre en potassi.
        • Abús perllongat de diürètics.
        • Abús de laxants.
        • Tractament amb glucocorticoides.
        • Pèrdues digestives: diarrees…en ancians i nadons.
    • La dieta rica en potassi també es recomana per a la hipertensió arterial.

Les dietes terapèutiques han de ser personals i depenen de la situació mèdica i gustos de cada persona. A PEPETA VILARÓ trobareu una àmplia gama de menús terapèutics adaptats a les necessitats de salut de cada persona en funció de la seva fisiopatologia. Clica aquí per a més informació.