És important que tinguem en compte que el que fem avui pot transformar la nostra salut i la manera com envellim en el futur. Tot i que començar d’hora és l’ideal, mai és massa tard per treure’n profit!

La majoria de les persones esperem poder viure molts anys, el que no significa necessàriament que ho acabem fent amb bona salut, ja que sovint a més edat, més discapacitats i malalties. En aquest post explorarem no només com sumar anys de  vida, sinó també com viure de forma més saludable. 

Des que el món és món l’ésser humà ha tingut el desig de ser jove per sempre o viure eternament, i en aquest sentit és cert que la població de més de 65 anys ha crescut més ràpidament que la d’altres grups d’edat, degut bàsicament a l’augment de l’esperança de vida i la disminució de les taxes de natalitat, no obstant això, les persones viuen més anys però amb mala salut.

El secret de la llarga vida és que no hi ha secret, ni poció màgica ni res que se li assembli, però sí que hi ha petites pràctiques, hàbits , conductes i actituds que fan propicia una vida més llarga i feliç. Com estudis recents han demostrat, hi ha alguns factors clau que poden ajudar a sumar anys de vida, anem-los a veure!

Seguir una dieta saludable

Avui dia hi ha una prevalença important de certes patologies, com ara la hipertensió, la demència o les malalties cròniques, que son més freqüents a edats més avançades. Una bona prevenció per evitar-les és seguir una dieta saludable, com ara menjar amb poca sal o sense sal afegida, i també seguir la dieta mediterrània, que és variada i aporta una quantitat interessant de greixos saludables. D’aquesta manera es pot prevenir o retardar l’aparició de les patologies anomenades anteriorment.

Fer exercici físic de forma regular

L’activitat física regular redueix el risc de diverses afeccions cròniques que augmenten amb l’edat, com ara malalties del cor, hipertensió, diabetis, osteoporosi, certs càncers i deteriorament cognitiu. L’exercici també ajuda a reduir l’ansietat i la pressió arterial, i millora la qualitat del son. La primera recomanació i la més bàsica seria la de moure’s més i seure menys. Per obtenir beneficis addicionals per a la salut, és recomanable un mínim d’entre dues hores i mitja a cinc hores setmanals d’activitat de moderada a vigorosa, com ara caminar ràpid o ballar ràpid i també fer exercicis d’enfortiment muscular dos dies per setmana. Les persones grans, que corren el risc de patir caigudes, també poden incloure entrenaments d’equilibri com ara el tai-txi o el ioga. 

Mantenir el pes ideal

El rang de pes saludable varia de persona a persona. Els factors a tenir en compte per mantenir el pes ideal inclouen la revisió de les condicions de salut actuals, la història familiar, l’historial de pesos al llarg de la vida i el tipus de cos heretat genèticament. En lloc de centrar-nos només en el pes de la bàscula, pot ser útil controlar un augment del “greix del ventre” visceral nociu i el canvi de pes des dels 20 anys.

No fumar

El tabaquisme és un factor de risc important per al càncer, la diabetis, les malalties cardiovasculars, les malalties pulmonars i la mort prematura, ja que promou la inflamació crònica i l’estrès oxidatiu (una condició que pot danyar cèl·lules i teixits). Fumar perjudica gairebé tots els òrgans del cos. Deixar de fumar redueix molt el risc de patir aquestes malalties relacionades amb el tabaquisme.

Consumir alcohol moderadament

Alguns estudis apunten que el consum moderat d’alcohol s’associa amb un menor risc de diabetis tipus 2, atacs cardíacs i mort prematura per malalties cardiovasculars. Les quantitats baixes a moderades d’alcohol augmenten els nivells de colesterol “bo” o lipoproteïnes d’alta densitat (LAD) i eviten petits coàguls de sang que poden bloquejar les artèries. Tanmateix, com que la ingesta d’alcohol, especialment el consum més intens, també s’associa amb riscos d’addicció, malalties hepàtiques i diversos tipus de càncer, és un tema complex que és millor discutir-lo amb el metge per tal de ponderar el risc personal. 

Tenir un propòsit de vida

Diversos estudis demostren que tenir una sensació de significat o propòsit a la vida diària s’associa amb un millor son, un pes més saludable, nivells més alts d’activitat física i una menor inflamació en algunes persones. També promou l’optimisme. Si les persones d’edat avançada gaudeixen de millor salut, potencialment poden contribuir més a ajudar la seva família, comunitat i societat en general, i aquest fet es tradueix en un enfortiment físic i més mobilitat per poder col·laborar amb les generacions més joves, com ara amb la cura dels nens o altres activitats familiars, treballar més enllà de l’edat de jubilació, fent activitats de voluntariat, dedicant-se a les aficions personals o involucrant-se en grups de la seva comunitat. Com a reciprocitat d’aquestes activitats, les persones obtenen un sentit de significat i propòsit de vida.

Mantenir relacions socials

Els estudis amb adults de 50 anys en endavant mostren que la solitud i l’aïllament social s’associen amb un risc més elevat de malaltia, discapacitat i mortalitat. Els que van experimentar solitud persistent tenien un 57% més de risc de mort prematura en comparació amb els que mai van experimentar solitud; els que estaven aïllats socialment tenien un 28% més de risc. Els participants que van experimentar soledat i aïllament social alhora van mostrar signes d’envelliment biològic avançat (per exemple, inflamació crònica que pot augmentar el risc de morbiditats). 

Estimular el cervell

Estimular el cervell o realitzar activitats que impliquin un intens esforç mental, com ara l’aprenentatge d’una nova habilitat o llengua, pot reduir el risc de deteriorament cognitiu. Diverses investigacions han demostrat que hi ha una estreta relació entre l’assoliment de l’educació superior i la participació en tasques intel·lectualment exigents amb un menor risc de demència, malaltia d’Alzheimer i deteriorament cognitiu.

Millorar la qualitat del son

Tot i que les investigacions que s’han portat a terme fins ara no son encara de tot concloents, sembla que alguns informes suggereixen que l’insomni s’associa a una més gran prevalença de la malaltia d’Alzheimer i altres formes de deteriorament cognitiu. La interrupció crònica del son pot provocar una inflamació sistèmica a tot el cos, que és un precursor del desenvolupament de plaques beta-amiloides al cervell tal com es troba a la malaltia d’Alzheimer. També pot ocórrer que en estadis avançats de l’Alzheimer es provoquin alteracions dels ritmes circadians que regulen el son.

Practicar el dejuni intermitent

Investigacions en animals mostren que la restricció calòrica al llarg de la vida, com el dejuni intermitent, augmenta la vida útil. El cos respon al dejuni amb una regulació millorada de la glucosa en sang, una major resistència a l’estrès i una disminució de la inflamació i la producció de radicals lliures nocius. Durant el dejuni, les cèl·lules eliminen o reparen les molècules danyades. Aquests efectes poden prevenir el desenvolupament de trastorns crònics com l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars, el càncer i el declivi neurològic, inclosa la malaltia d’Alzheimer. Altres efectes del dejuni intermitent en animals inclouen un millor equilibri i coordinació, i una millora cognitiva, específicament amb la memòria. Els estudis en humans han trobat una millora de la sensibilitat a la insulina, disminució de la pressió arterial, disminució del colesterol dolent (LDL) i pèrdua de pes. Tanmateix, encara es necessiten més estudis en humans i assaigs controlats aleatoris sobre els efectes del dejuni sobre l’envelliment i la longevitat.

Font: Harvard T.H. Chan School of Public Health.

I fins aquí el secret de la llarga vida en 10 tips! Comptat i debatut sembla que això de sumar anys de vida no és tant complicat tampoc, oi?. Doncs som-hi! 

I quan ja n’hagueu sumat moooolts d’anys i vulgueu prendre-us un respir, a PEPETA VILARÓ hi serem per vosaltres amb els nostres menús de Benestar General o Terapèutics, cas que el vostre pla de vida no hagi acabat de sortir rodó.